Seria interessant no deixar que el moviment decaigui, si més no referent als continguts ideològics generals, abandonats en aquest pais a les darreres décades. Per això hi han moltes formes, bàsicament obrir debats en els que la ciutadania es plantegi quina forma d’organització social vol i com fer-ho. Això és molt complicat, perì si s’enceta una campanya per LA SUPRESSIÓ DEL SENAT, organisme absolutament inùtil i que XUCLA CADA ANY APROXIMADAMENT 1000 (MIL) MILIONS D’EUROS, crec que és un tema que pot enganxar mola gent a la protesta.
Salut i força.
Esto es un gran momento, una gran oportunidad. No dejemos pasarla cometiendo errores del pasado.
Tratemos de encontrar todos nuestro denominadores comunes tanto en las protestas como en las propuestas. Busquemos y econtremos juntos una acción política de pequeños pasos para lograr una sociedad más justa. La suma de ellos debe conducir al cambio. Si queremos una Revolución sin violencia pero certera.
¿Y porque no encontrar y definir acciones concretas que actúen sobre la conciencia de la sociedad y al mismo tiempo afecten a los principales responsables de la debacle económica? Acciones contundentes, bien organizadas y premeditadas.
Recordemos aquel magnífico ejemplo de la historia del siglo XX: La marcha de la sal liderada por Mahatma Ghandi para “combatir” el monopolio británico. Miles de ciudadanos indios armados con ligeras bandejas inundan las playas. Llenan las bandejas con agua marina y dejan que el sol actúe.
Una “Marcha de sal” cada mes o cada dos, “poc a poc” con perseverancia y autodisciplina concientiza, une y obliga a contra quien va dirigida a cambiar de actitud.
PAZ Y AMOR
Està bé parla de teories, però que el moviment té que plantejar-se unes demandes concretes consensuades 5 com a màxim . A partir d’aquí organit-zar-nos i treballar per aconseguir aquests canvis reals.
Aquestes coses han de ser coses fonamentals i potents. Les teories estan bé com a complement, però si ens dediquem a teoritza ens seguirèn 4 intel·lectuals. El poble no veurà les seves necessitats ateses. És la meva opinió
Àgora Popular de Barcelona 
Seria interessant no deixar que el moviment decaigui, si més no referent als continguts ideològics generals, abandonats en aquest pais a les darreres décades. Per això hi han moltes formes, bàsicament obrir debats en els que la ciutadania es plantegi quina forma d’organització social vol i com fer-ho. Això és molt complicat, perì si s’enceta una campanya per LA SUPRESSIÓ DEL SENAT, organisme absolutament inùtil i que XUCLA CADA ANY APROXIMADAMENT 1000 (MIL) MILIONS D’EUROS, crec que és un tema que pot enganxar mola gent a la protesta.
Salut i força.
Esto es un gran momento, una gran oportunidad. No dejemos pasarla cometiendo errores del pasado.
Tratemos de encontrar todos nuestro denominadores comunes tanto en las protestas como en las propuestas. Busquemos y econtremos juntos una acción política de pequeños pasos para lograr una sociedad más justa. La suma de ellos debe conducir al cambio. Si queremos una Revolución sin violencia pero certera.
¿Y porque no encontrar y definir acciones concretas que actúen sobre la conciencia de la sociedad y al mismo tiempo afecten a los principales responsables de la debacle económica? Acciones contundentes, bien organizadas y premeditadas.
Recordemos aquel magnífico ejemplo de la historia del siglo XX: La marcha de la sal liderada por Mahatma Ghandi para “combatir” el monopolio británico. Miles de ciudadanos indios armados con ligeras bandejas inundan las playas. Llenan las bandejas con agua marina y dejan que el sol actúe.
Una “Marcha de sal” cada mes o cada dos, “poc a poc” con perseverancia y autodisciplina concientiza, une y obliga a contra quien va dirigida a cambiar de actitud.
PAZ Y AMOR
Està bé parla de teories, però que el moviment té que plantejar-se unes demandes concretes consensuades 5 com a màxim . A partir d’aquí organit-zar-nos i treballar per aconseguir aquests canvis reals.
Aquestes coses han de ser coses fonamentals i potents. Les teories estan bé com a complement, però si ens dediquem a teoritza ens seguirèn 4 intel·lectuals. El poble no veurà les seves necessitats ateses. És la meva opinió